diumenge, 8 d’octubre de 2017

Corredors Verds que passen per Nou Barris (Pla del Verd i la Biodiversitat 2020)

Actualment estem en plena campanya per aconseguir que els solars buits no acabin sent motiu d'una nova onada de construccions especulatives d'habitatges al barri i al districte.

Des de l’Associació de Veïns i Veïnes de Porta juntament amb les entitats del barri vindiquem la creació d’un corredor verd que uneixi la costa amb la nostre muntanya, Collserola. Això no ens ho hem tret del no res, des de l’Ajuntament de Barcelona es va projectar un pla de reforma de l’espai urbà anomenat Pla del verd i la biodiversitat de Barcelona 2020. Aquest corredor creurà el Districte i passarà per diferents dels nostres barris, per això entenem que és una qüestió que ens toca a totes de ben a prop.

Per aquest motiu us demanem suport perquè voteu una de les propostes que hem presentat a Barcelona Decidim per tractar el tema dels corredors verds en el Pla del Clima que s'elaborarà aquest any. A continuació us deixem el link per poder votar la proposta:

https://www.decidim.barcelona/processes/34/f/109/proposals/12098 

Volem apropiar-nos dels carrers, de la seva planificació urbana i, en definitiva, volem decidir on i com volem viure. 

Per conèixer més sobre aquesta proposta podeu visitar els següents links:


UNEIX-TE A LA CAUSA I DÓNA'NS SUPORT!!

Una abraçada veïns i veïnes!

AVV de Prota


dimecres, 4 d’octubre de 2017

Posicionament de la Federació Transforma Porta davant els fets d'aquests últims dies a Catalunya

La Federació Transforma Porta, entitat que gestiona l’Ateneu La Bòbila del barri de Porta (Nou Barris), mostrem amb fermesa el nostre rebuig als fets repressius i intimidadors que fa servir l’Estat espanyol i que estan succeint darrerament a Catalunya, a Barcelona i, en definitiva, als nostres barris i espais de convivència.



D’aquesta manera, volem manifestar:

  • que l'escalada repressiva i amenaçadora del Govern espanyol i els poders judicials sobre la ciutadania catalana, qui la representa i sobre qui vol manifestar políticament una nova relació amb l'Estat espanyol
  • representen un intent de dominació per mitjà la força. Creiem que aquesta situació no només no ajuda a torbar solucions que passin per una negociació amb els actors pertinents, sinó que la fa cada cop més difícil.
  • que la via judicial, policial i militar porta a una deriva autoritària que ens allunya dels valors que defensem moltes entitats de l’àmbit comunitari. La participació, la cohesió social i la lluita contra les desigualtats i l’exclusió social han de ser la base de les nostres relacions amb l’administració, sigui quina sigui. Qualsevol acte que atempti contra aquests elements serà rebutjat i denunciat.
  • que aquestes mesures que empra el govern espanyol vulneren els drets civils que, de manera reiterada, els moviments socials hem lluitat i defensat en altres ocasions davant les institucions i la classe política catalana.
  • Les entitats que configuren la Federació Transforma Porta volem manifestar la nostra ferma creença en els principis de la democràcia directa, la participació ciutadana en la vida social i política i l'autoorganització de les classes populars. Aquests principis els defensem en els nostres estatuts i volem deixar clara l'aposta pel dret a decidir en el barri, la ciutat i el país. Cap llei pot aturar el progrés a una societat millor, on l'educació transformadora i l'economia social i solidària estiguin al servei de la majoria de la població i no d'uns pocs, que sovint imposen els interessos d’una minoria privilegiada. Amb l'actuació del Govern espanyol aquests principis estan avui en perill i fem una crida a defensar-los davant la deriva policial i judicial.
FEM UNA CRIDA A LA DEFENSA DE TOT ALLÒ QUE CREIEM IMPORTANT PER GARANTIR I FER PREVALDRE ELS VALORS QUE COMPARTIM COM A ACTORS COMUNITARIS COMPROMESOS AMB LA TRANSFORMACIÓ SOCIAL DES DEL MÓN LOCAL!

Entitats que conformen la Federació Transforma Porta: AE Creu del Sud, Assemblea d’Aturats i Aturades de Nou Barris, Associació 500x20, Casal de Joves Porta-Sóller i Associació de Veïns i Veïnes de Porta.

dimarts, 12 de setembre de 2017

el corredor verd Collserola-Fòrum es juga al carrer Maladeta

En aquesta entrada exposem les condicions en que es troben els solars de propietat privada que volem que siguin estratègics en el Pla del Verd i la  Biodiversitat de Barcelona.


Demanem al actual equip de Govern del Districte i a tots els partits un acord per modificar l'actual PGM perquè:

el corredor verd Collserola-Fòrum al barri de Porta existirà sols si els solars en discòrdia del carrer Maladeta - a l'eix parc central - maladeta - sóller-ciutat de mallorca - can dragó - meridiana- es converteixen en una part de la infraestructura ecològica de ciutat al PGM.

Si l'actual equip de Govern i la resta de partits es posen d'acord això serà possible... PERQUÈ TENEN UNA JUSTIFICACIÓ URBANA PER ADQUIRIR ELS SOLARS A PREU JUST TAL COM ES VA FER AMB ELS ANTICS PROPIETARIS DELS SOLARS.

si no així, és que ens enganyen a tots plegats perquè escriuen i dibuixen una cosa i en fan un altra...

Dit d'una altra manera....

el corredor verd Collserola-Fòrum al barri de Porta NO EXISTIRÀ PERQUÈ ENTRE EL PARC CENTRAL I LA PLAÇA SÓLLER NO HI HA UNA CONTINUÏTAT I UNA CONNEXIÓ ENTRE LES TAQUES DE VERD

..
AQUI UNA PERSPECTIVA DEL CARRER MALADETA

 DETALL CADASTRE DELS SOLARS DE MALADETA:

 SOLAR 65. Propietat de Justicia. Adquirit per títol de dissolució de comunitat. 25% VPO. 865 m2 de construcció i solar de 278 m2. 2004
 SOLAR 66. Propietat de JoselSL (Sanahuja). Adquirit per adjudicació judicial (17-06-2008). Solar de 274 m2.
 SOLAR 67. Propietat de Ajuntament de Barcelona. Solar de 105 m2 i un costat de 4 metres.Inscripció 12-06-2002
 SOLAR 68. Propietat de familia Vazqués. Adquirit per Herencia. Solar de 115 m2. Inscripció 20-02-2002. Anterior propietària Angels Feliu
 SOLAR 60. Propietat de la SAREB. Adquirit per adjudicació judicial del Mercantil nº4 per concurs voluntari de Augusta Desenvolupaments, taxat per 2.325.000€. Solar de 320 m2. Hipoteca Caixa Penedes.
 SOLAR 59. Propietat de ¿?. Solar de ¿?.Inscripció¿?
 SOLAR 58. Propietat de JoselSL (Sanahuja). en disputa al jutjat per ignorats ocupants (els veïns que planten bledes). Solar de ¿300 m2.?

El corredor verd Collserola - Forum passa pel barri de Porta (maladeta-sóller-c.mallorca-can dragó)

El corredor verd al barri de Porta


La definició de corredor verd, acceptada per tots els grups polítics del Consistori, al Pla Verd de ciutat és:

"... Els corredors verds urbans són franges amb una presència dominant de vegetació i un ús exclusiu, o si més no prioritari, de vianants i bicicletes, que travessen el teixit urbà i que garanteixen la connectivitat i també la connexió entre les diferents taques de verd existents dins la ciutat.
El conjunt de corredors forma una xarxa verda funcional connectada amb els espais naturals perifèrics, una veritable infraestructura ecològica dins la ciutat.
... En aquest sentit, els corredors verds urbans tenen també un paper estratègic en l’assoliment d’una ciutat saludable ..."

PORTA NECESSITA UNA VERITABLE UNIÓ DEL CORREDOR VERD QUE PASSA PEL BARRI AMB LA XARXA VERDA DE LA CIUTAT I ÉS UNA NECESSITAT INAJORNABLE EN ELS PROPERS ANYS QUE CAL PREPARAR ARA.

Això era el que escrivíem al febrer del 2015.....


Raons d'una àrea de centralitat verda i comunitària en el PERI de Porta

El PERI del 97 va ser ciment i tràfic rodat.

El PERI del 2015 serà verd i comunitari


El verd s'imposa com a nou paradigma a les ciutats modernes.
Els anomenats "jardins comestibles" - horts urbans- ja no són mal vistos a àrees residencials.
Els estudis afirmen els efectes positius del conreu sobre les persones.

Hi ha moltes raons sobre les que fonamentar que Porta necessita mantenir els espais lliures per a les properes generacions, verds i comunitaris, lluny de la bulímia constructora de mig segle.
Per aquesta raó la Avv de Porta, juntament amb altres entitats i veïnat ha preparat una resolució per al últim Consell de Districte d'aquesta legislatura.

- propostes de corredors verd al barri de Porta -

Proposta de resolució del Ple del Districte de Nou Barris.


Proposta de resolució del Ple del Districte de Nou Barris adreçat al Consistori de l'Ajuntament de Barcelona i a l'equip de Govern sobre el Peri de Porta.

Després de 23 anys des de la publicació al 1992 de l'estudi del PERI de PORTA cal una revisió dels objectius del mateix per adequar els temes urbanístics i socials a les necessitats actuals. Per això proposem:
  • iniciar la revisió del PERI de Porta inmediatament (o ... després de les eleccions municipals) constituint una Mesa
  • Cal que aquesta revisió es faci amb participació del teixit social i veïnal del barri.
  • mentrestant no hi hagi un acord sobre el PERI es demana a l'Equip de Govern de l'Ajuntament i del Districte
    • la no concessió de llicències d'obra nova.
    • la suspensió de l'ampliació de superfície comercial a l'Heron City
Així mateix ens trobem amb la necessitat d'adequar aquestes propostes amb les línies de treball de l'Ajuntament de Barcelona sota el concepte de Superilles de l'Agenda 21 amb participació ciutadana.

enllaç a la publicació al diumenge 22 de febrer del 2015 >>>

.

El corredor verd Collserola - Forum al barri de Porta

parc central - maladeta - sóller-ciutat de mallorca - can dragó - meridiana


SI ELS PARTITS POLÍTICS ES CREUEN EL QUE SUBSCRIUEN I DIBUIXEN HAURIEN DE MODIFICAR EL PGM PER ENLLAÇAR EL CORREDOR VERD A MALADETA I PASSA PER...

parc central - maladeta - sóller-ciutat de mallorca - can dragó - meridiana

SI ELS PARTITS POLÍTICS ES CREUEN EL QUE SUBSCRIUEN I DIBUIXEN HAURIEN DE MODIFICAR EL PGM PER ENLLAÇAR EL CARRIL BICI DES DE MERIDIANA A L'AJUNTAMENT DE DISTRICTE I PASSA PER...

parc central - maladeta - sóller-ciutat de mallorca - can dragó - meridiana
..
Mapa extret i ampliat del Pla Verd de ciutat - pàg 66 / detall del seu pas per Porta

En aquest mapa extret del Pla del verd i de la biodiversitat 2012-20 de Barcelona, a la seva pàgina 66, sense posar per escrit els compromisos explicita clarament que no hi ha altre manera d'encaixar el corredor verd Collserola-Fòrum al barri de Porta si els solars en discòrdia del carrer Maladeta - a l'eix parc central - maladeta - sóller-ciutat de mallorca - can dragó - meridiana- es converteixen en una part de la infraestructura ecològica de ciutat corresponent al Pla Verd i això necessita la implicació de tots els partits del Consistori i la modificació del PGM.

A no ser que els polítics el que aproven després no ho acompleixen, o sigui, menteixen!!!!!!

el corredor verd Collserola-Fòrum al barri de Porta existirà sols si els solars en discòrdia del carrer Maladeta - a l'eix parc central - maladeta - sóller-ciutat de mallorca - can dragó - meridiana- es converteixen en una part de la infraestructura ecològica de ciutat al PGM.

dilluns, 11 de setembre de 2017

El barri de Porta al Pla del Verd i de la Biodiversitat 2020 de Barcelona

Amb aquest article volem presentar-ne una sèrie en que l'Associació de Veïns i Veïnes volem explicar com lliguem les reivindicacions urbanístiques que proposem amb els plans directors de l'Ajuntament i del Districte.


Pla del verd i de la biodiversitat 2012-20 de Barcelona

Al 2013 es va presentar aquest Pla director després del treball tècnic del consistori i d’un procés de participació amb més de 300 participants, entre experts, entitats ambientals i socials, empreses, gremis, col·legis professionals i professionals liberals, a més de les diferents administracions.

La definició del Pla del Verd que es va fer és aquesta:

"... Barcelona té el compromís de conservar i millorar el seu patrimoni natural per tal que en puguem gaudir i ens beneficiï a tots. Per fer-ho de manera sistemàtica, la ciutat s’ha dotat d’aquest Pla del verd i de la biodiversitat, que defineix els objectius que perseguim i les línies d’actuació destinades a concretar-los.
És important treballar per una ciutat on la natura i la ciutat interactuïn i es potenciïn, i on el patrimoni verd estigui connectat i estableixi alhora una continuïtat amb el territori natural de la rodalia. Volem que la natura a la ciutat configuri no pas un mapa d’espais aïllats, sinó una autèntica xarxa verda. L’hem de considerar una infraestructura ecològica, en el sentit que és una part constituent de la ciutat, bàsica, fonamental, que fa un servei no tan sols ambiental sinó també social ..."



Els corredors verds, concepte que ens interessa, principalment a la nostra Asc., es defineixen així:

"... Els corredors verds urbans són franges amb una presència dominant de vegetació i un ús exclusiu, o si més no prioritari, de vianants i bicicletes, que travessen el teixit urbà i que garanteixen la connectivitat i també la connexió entre les diferents taques de verd existents dins la ciutat.
El conjunt de corredors forma una xarxa verda funcional connectada amb els espais naturals perifèrics, una veritable infraestructura ecològica dins la ciutat.
Al mateix temps, els corredors verds urbans són eixos que es distingeixen per la qualitat de l’espai d’estada i de passeig, i per la presència d’una natura propera a la ciutadania. Aquesta presència fa la ciutat més amable, alhora que crea hàbitats atractius per a la fauna i multiplica els beneficis ambientals i socials. En aquest sentit, els corredors verds urbans tenen també un paper estratègic en l’assoliment d’una ciutat saludable ..."

el corredor Collserola-Forum al seu pas pel barri de Porta i districte de Nou Barris


enllaços:
detall corredor verd Collserola-Forum amb l'anella interior transversal al mar que corra per la ciutat


Així mateix l'actual equip de Govern també va assolir aquest Pla estratègic i va específicament el Programa d’Impuls a la Infraestructura Verda Urbana.

Programa d’Impuls a la Infraestructura Verda Urbana

La infraestructura verda és el conjunt d’espais verds, naturals, arbres, horts… tant públics com privats amb vegetació natural, agrícola o enjardinada, i ofereix beneficis socials i ambientals.

El nou Pla implica entre d’altres, la creació de parcs i jardins, recuperar interiors d’illes, enjardinar solars buits, i enverdir cobertes, murs i mitgeres.

El “Programa d’Impuls a la Infraestructura Verda Urbana” defineix com assolir l’objectiu plantejat en el Compromís Ciutadà pel Clima d’augmentar en 1m² de verd per cada habitant en l’horitzó del 2030, el que equival a 160 hectàrees.

És la concreció del Pla del verd i de la biodiversitat en què l’Ajuntament estableix l’objectiu d’assolir una infraestructura verda que ofereixi els màxims serveis ecosistèmics en una ciutat on natura i urbs interactuïn i es potenciïn.


Enllaços d'interès:

L’Ajuntament de Barcelona incrementarà 44 hectàrees de verd entre 2015 i 2019, i en 165 hectàrees a l’horitzó 2030

La presentació del Pla a càrrec de la Regidora Janet Sanz, Daniel Mòdol i Frederic Ximeno.

dimecres, 5 de juliol de 2017

Porta, la trinxera dels horts urbans

vilaweb.cat



El barri de Porta va néixer entre el manicomi de la Santa Creu, on tancaven bojos i rebels, i el cementiri de Sant Andreu, on els portaven de cos present per deixar-los descansar en llibertat. Aquí hi reposa, eternament, envoltat de belles flors, el dramaturg Ignasi Iglésies, en grata companyia dels gitanos Amador, que descansen a l’ombra d’una guitarra i una pistola gegant. Pura història popular de l’últim segle a Porta.
Entre la bogeria i la mort, la rebel·lia i la vida, Porta era una extensió d’hortes i masies –can Valent, can Verdaguer…– un bell territori on es podria haver passejat el Baró de Maldà, camuflat sota un paraigua.
Com tot Nou Barris, Porta ha hagut de lliurar moltes batalles veïnals per a anar conquerint i reivindicant un entorn digne i habitable. Avui, hi ha qui diu que Porta és l’avantguarda de Nou Barris. D’altres, que és el Nou Barris de casa bona. Sigui com sigui, els quintos i les tapes del dijous al vespre són excel·lents. S’hi barregen sabors de Sant Andreu al Tròpic, tan diversos i originals com ho són la vida i els habitants del barri. Porta, república tropical, territori lliure de Barcelona. Aquí, penjar etiquetes al personal és una tasca absurda.
Passat el temps de l’arcàdia rural, els bombardeigs de la guerra i la fam i la misèria de la postguerra, Porta va caure en mans dels corruptes franquistes, disposats a xuclar la sang dels veïns i inundar el barri amb tones i tones de totxos i ciment sospitós. Per aquí va passar, també, l’home que va enfonsar el Turó de la Peira, Román Sanahuja, el bon cristià disposat a fer de benefactor dels obrers i folrar-se a costa d’ells i dels ajuts oficials. A l’hora de construir edificis d’habitatges, sembla que va ser més mesurat en l’ús del ciment aluminós, però va deixar un record inesborrable: els carrers sense urbanitzar. La llei l’hi obligava, però ell i els de la seva espècie –Samaranch, Figueres i Núñez– anaven i van més enllà de la llei. Tenien i tenen la seva pròpia llei, com la màfia.
Les batalles de Porta, unitat generacional


Julián Lluís i Joan Puigbó, activistes del barri de Porta
Des dels setanta i vuitanta, els veïns han lliurat moltes batalles, reivindicant espais públics i equipaments: semàfors, transports, casals d’avis, centres cívics, instituts, escoles, parcs esportius, places i zones verdes. No han pogut evitar, però, la construcció d’un Corte Inglés i de l’Heron City. Ara lluiten per l’esponjament del barri: més rambles i corredors verds. Una de les trinxeres de lluita del barri, la més simbòlica i significativa, són els horts ocupats del carrer Maladeta, creats i cuidats per jubilats del barri per evitar que Núñez i Navarro hi edifiqui pisos i l’ajuntament accedeixi a fer-ne una rambla.
A Porta, la generació de lluitadors dels anys setanta i vuitanta s’ha fusionat amb els activistes més joves. No s’han limitat a passar-los el relleu. Col·laboren junts i fomenten tota mena d’iniciatives. Parlem amb Julián Lluís, un històric de l’associació de veïns, també vinculat als ‘iaioflautes’, i Joan Puigbó, de l’Ateneu la Bòbila.
‘L’ateneu és un projecte autònom, un espai d’economia social i solidari que impulsa diverses iniciatives. Al començament, agrupava cinc entitats federades: l’associació de veïns, el casal de joves, l’agrupament escolta Creu del Sud, l’Associació d’Aturats i Aturades de Nou Barris, i l’associació 500×20 pel dret de l’habitatge, que lluita contra els desnonaments. Ara ja són quinze les entitats que configuren l’ateneu’, explica Joan Puigbó.
L’Ateneu la Bòbila és a la plaça Sòller, una de les més grans de Catalunya. Ara reivindiquen la reforma de la plaça i una millora de les instal·lacions pel barri i per l’entitat. Expliquen Julián Lluís i Joan Puigbó: ‘La plaça Sòller es va construir en temps de Maragall. Ara nosaltres n’hem reivindicat la reforma i que desapareguin els murs que la tanquen. Cal donar-li vida perquè és tan gran que no s’ha consolidat com a punt de trobada pels veïns. Volem rehabilitar-la perquè l’Heron City no esdevingui el punt de reunió del barri. Les obres començaran el 2018, si ens acabem de posar d’acord amb l’ajuntament.’

La punta de llança de la lluita veïnal és, ara, l’esponjament del barri. ‘L’associació de veïns lluita per aconseguir més espais i corredors verds. Demanem d’esponjar el barri. No volem més ciment’, explica Julián Lluís. ‘Volem una rambla en forma de ferradura que connecti tot el barri, baixant per Maladeta, la plaça Sòller i el passeig Mallorca fins a la Meridiana, i pujant per l’Heron City i el camp de la Damm fins al passeig Verdum. D’aquí ha sorgit la lluita dels horts de can Valent, gestionats per l’Assemblea d’Aturats i Aturades. O la reivindicació del camp de la Damm, una escola de futbol històrica, que la funerària Àltima va comprar per fer-hi un tanatori. Els veïns no volem un tanatori. De moment, l’ajuntament actual els ha aturat la llicència, però ja veurem què passarà. I, en tercer lloc, la lluita més coneguda: la dels horts del carrer Maladeta.’
Els horts de Maladeta, barricada contra Núñez i Navarro
Al carrer Maladeta hi havia unes cases senzilles d’autoconstrucció que van anar a subhasta. Núñez i Navarro va comprar unes parcel·les per a construir-hi habitatges. Els solars es deterioraven i els veïns no volien més blocs que els privessin de llum, aire i espais de convivència. Per això, l’any 2007, els veïns van ocupar el terreny per fer-hi horts, els quals gestionen una quinzena de jubilats del barri.
L’any 2015, els advocats de Núñez van interposar una demanda judicial de 290.000 euros contra l’ocupació dels horts, més 100.000 d’indemnització. Com que ningú no s’hi va presentar, la sentència va dictaminar a favor del constructor. El procés, però, continua. I és quan hi ha intervingut l’associació de veïns. ‘Vam proposar que els terrenys fossin d’interès municipal i que els comprés l’ajuntament’, explica Julián Lluís. ‘Sembla, però, que Núñez demana un preu astronòmic: vint milions d’euros. Nosaltres creiem que tenen l’estratègia de negociar aquests terrenys a canvi de projectes que tenen blocats en molts altres punts de la ciutat. Aquest ajuntament no està disposat a pactar de manera mafiosa; diuen que, si es pot, s’estudiarà, i ja es veurà. Nosaltres volem que sigui la rambla de Porta, per això negociem.’
Núñez i Navarro, no volem més pisos!
Caminant pels carrers del barri cap als horts, es veuen pancartes i cartells en murs i finestres. ‘La rambla de Porta és el que importa!’ ‘Porta Oberta!’ ‘Porta’m a l’hort!’ Una gran pancarta presideix la zona dels horts: ‘Núñez i Navarro, no volem més pisos!’ Fa goig de veure uns horts tan ben cuidats. Semblen més ben treballats, amb més amor i dedicació, que els horts urbans de propietat municipal. Aquests, és evident, la gent se’ls ha fet seus.


Chencho, un dels primers ocupants dels terrenys de Núñez i Navarro, al seu hort.
Chencho, planxista de la Nissan jubilat, va ser un dels primers que va instal·lar-s’hi l’any 2007. Ara ja en són uns quinze, d’horts. Avui Chencho cull mongetes. El seu terreny, com tots, està perfectament net i endreçat. Són uns horts dissenyats a la perfecció. Se’n fa un bon ús i, a més a més, amb bon gust. ‘Aquí, hi havia casetes molt senzilles de planta baixa amb hortet. Cap a l’any 2000, van donar quatre duros als qui hi vivien i se’ls van ventilar. Són quatre parcel·les de quatre-cents metres quadrats. Núñez és propietari de dues. Les va comprar en subhasta. Vol construir aquí un bloc de quatre plantes. Seria una ratonera. Nosaltres volem una rambla. Els horts són la trinxera per a aconseguir-ho’. Chencho està orgullós del seu camp. Té un mango i un presseguer, tomàquets, parres, carabassons, mongetes, cebes i uns curiosos tomàquets tropicals que li van donar uns veïns peruans. ‘Teniu, tasteu-los. Jo abans tenia una caseta a Vilafranca. Quan em vaig jubilar, el cos em demanava un hort. I aquí estic. M’agrada quan vénen els xavals dels col·legis i els expliquem què és un tomàquet abans que el venguin al supermercat.’
Més amunt, trobem Miguel Ripoll, paleta jubilat de Granada, descendent de catalans que van anar a la guerra de Cuba: ‘Hi ha un poble, allà, que es diu Castell de Ferro –explica orgullós– i el van fundar els catalans. Ells no volien anar a aquella guerra perquè era una guerra d’Espanya, però mira…, i quan van tornar es van quedar a Andalusia!’ Miguel Ripoll té 91 anys, encara que no ho sembli. Va arribar l’any 1947 a Barcelona: ‘Quan vam arribar, la ciutat encara estava destruïda per les bombes de la guerra. El meu pare va lluitar en el bàndol republicà i es va exiliar a França. Estàvem en contacte per carta. Vam venir a Barcelona amb la intenció de travessar la frontera i reunir-nos amb ell, però no vam poder. Aquí vam calar les xarxes, aquí em vaig casar, aquí vaig tenir un fill, es va fer gran… I aquí estem. He viscut a la Barceloneta, a la Trinitat i, ara, al Turó de la Peira.’


Miguel Ripoll cuida les tomaqueres del tros que gestiona dels horts de la rambla de Porta
Com els seus companys, l’home és feliç amb el seu hort. N’està satisfet. Se sap cada pam de sorra, cada planta, cada matoll. ‘Ens han dit okupes! Cony! Si això abans feia fàstic. Era ple de bosses d’escombraries, runes, llaunes, plàstics. Ara és bonic. Un dia, un matrimoni de València em va dir que semblava un jardí. Aquí passo l’estona en comptes d’estar assegut en un banc. A la tarda vénen les dones, seuen en aquell banc, xerren, miren… de vegades els dono verdures, que són per a tots, no fem cap negoci amb això. Si un dia vénen a treure-m’ho, jo no faré força perquè no és meu, però jo vull una rambla.’
Julián Lluís, sap, per l’experiència de molts anys de lluita veïnal, que la batalla pot ser llarga: ‘Els partits ens donen la raó. Fins i tot, el PP ens donava suport al principi, però en l’últim ple municipal hi ha hagut un gir. El PP va presentar una proposta per a fer dues fonts d’aigua per a regar els horts, a canvi que s’abandonessin el dia que la propietat hi volgués edificar. Ens vam mobilitzar i en vam informar tots els grups. No es va aprovar, malgrat que hi van votar a favor PP, Ciutadans i el PDECat. Vés a saber què n’obtenen, a canvi, aquests partits. Sempre hi ha contrapartides.’